Bacteriúria asimptomàtica

Es defineix com a bacteriúria asimptomàtica l’aïllament bacterià en un urinocultiu, recollit de forma correcte, sense que existeixi simptomatologia urinària acompanyant. En moltes ocasions la bacteriúria asimptomàtica s’associa a piúria que tampoc es definitòria d’infecció urinària.

Des del punt de vista epidemiològic la bacteriúria asimptomàtica incrementa la seva prevalença de forma directament proporcional a l’edat, de forma que en dones joves té una prevalença de l’ 1% i en dones a partir dels 80 pot oscil·lar entre el 20-56%. En els homes la seva prevalença en edats joves és poc freqüent i a partir dels 75 anys varia entre el 6-15%. Si el pacient es portador de sondatge vesical la prevalença incrementa a raó de 3-10% per dia de sondatge fins arribar a pràcticament al 100% en els pacients portadors de sondatge vesical permanent. L’etiologia bacteriana de la bacteriúria asimptomàtica no varia respecte les infeccions urinàries tal com cistitis o pielonefrititis, i el tipus de microorganisme (incloent multiresistents) no és definitòria per iniciar tractament antibiòtic.

En relació a la seva definició no es recomana l’estudi amb urinocultiu als pacients asimptomàtics. Només cal realitzar detecció i tractament de la bacteriúria asimptomàtica en:

• Gestants: perquè està relacionada amb increment de risc de part prematur, baix pes al naixement,  increment del risc de mortalitat perinatal i eleva el risc de diagnòstic de preclàmpsia.  Després d’un primer urinocultiu positiu es recomana urinocultiu mensual fins el part.
• Abans d’intervenció genitourinària invasiva (risc de disrupció de la mucosa urinària) perquè eleva el risc de bacterièmia i infecció del tracte urinari.
• Transplantament renal: perquè durant els primers 3 mesos el risc d’infecció del tracte urinari està relacionat amb un elevat risc de rebuig del transplantament, pel que es realitza cribratge i tractament durant aquest període de temps per evitar-ho.

En el cas dels pacients portadors de sonda vesical només s’haurien de tractar els episodis d’infecció simptomàtica, sense estar indicat el tractament antibiòtic després de cada recanvi, ja que el tractament en pacients asimptomàtics portadors de sonda vesical no elimina la bacteriúria. Seria necessari recanviar o retirar catèter abans d’iniciar el tractament antibiòtic, sempre que la durada del catèter sigui superior als 7 dies.

Com hem comentat a l’inici del post, la bacteriúria asimptomàtica s’incrementa amb l’edat dels pacients i en funció del seu lloc de residència (domicili, centre de dia, residència…). Però, tot i l’elevada prevalença de bacteriúria en majors de  65 anys, aquesta no s’associa a una major mobilitat ni mortalitat, ni incrementa el risc de patir infeccions complicades del tracte urinari. Per altra banda, el tractament innecessari si s’associa  amb importants efectes adversos, tals com la infecció per Clostridium difficile o  l’aparició de gèrmens menys freqüents del tracte urinari i que si esdevenen una complicació terapèutica i un rics per manca de resposta terapèutica tals com : Staphylococcus aureus meticilinresistents, i el desenvolupament de  ITUs multirresistents.  Cal tenir en compte que en gent gran,  el 50% dels tractats presentaran novament bacteriúria asimptomàtica als 6 mesos de l’inici de la pauta antibiòtica i que, aquest fet augmentarà l’ús d’antibiòtic i la selecció de soques multiresistents.

En definitiva, no es recomana el tractament antibiòtic en cas de bacteriúria asimptomàtica i per tant, tampoc el cribratge en pacients asimptomàtics (a excepció dels casos esmentats anteriorment) pel risc que suposa un tractament antibiòtic innecessari i les comorbiditats i complicacions que aquest fet comporta.